Intervenció de Fèlix Simon al ple de l'ajuntament de Vilafranca del Penedès. 21.03.2006

PLE EXTRAORDINARI SOBRE LA VEGUERIA DEL PENEDÈS
Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Bona nit, alcalde, regidores/s, periodístes.... també a totes i tots els
presents a la sala de plens i els que ens escolteu per la ràdio o ens
veieu per la televisió..

Venim a fer de testimoni, a fer una crida i a ajudar bonament a esclarir
tot allò que es vulgui esclarir. Tenim una oportunitat i la volem
aprofitar com escau, per ajudar a desvetllar el que vulgui ser desvetllat.

Esperàvem intervenir en cadascun dels punts del debat, o així semblava.
Per què no s’ha admès que diferents veus de la Plataforma puguin dir la
seva?. Al final sembla que tindrem dues intervencions per explicar els
continguts dels 8 punts i una al final per respondre a les possibles
esmenes. Hem dut la iniciativa i els plantejaments teòrics en un tema
que ens afecta i al qual ha respost la immensa majoria dels ajuntaments
penedesencs, entitats i una part significativa de la ciutadania.

Però anem per feina.
Agraïm, de primer, l’esforç de totes aquelles persones que han fet
possible la realització d’aquest ple. Però perquè s’entengui clarament
el fil que hem seguit, també volem explicar la part essencial dels fets
que han portat a aquest ple tot deixant-los a la porta d’uns
esdeveniments més dignes d’oblidar que de retreure.

Desprès de tres setmanes, un cop discutides diverses propostes, vam
entrar la petició de ple a l’Ajuntament el dia 2 de març. Tot seguia els
procediments establerts.
Arribats al matí del dia 7 de març, tenim notícia de la declaració
institucional i la petició per part del PSC de participar també en la
convocatòria d’una roda de premsa per anunciar aquest ple. Ens ho parlem
i els demanem, que en tot cas, es comprometin a modificar la
convocatòria del ple subscrita independentment per l’alcalde
afegint-t’hi els 8 punts de la nostra proposta. Desprès, va venir
l’embolic perquè les persones, lògicament, volem ser coherents amb el
que som i amb el que hem fet.

Arribats aquí, voldríem referir-nos a un fet de la mitologia grega:

Segons la Ilíada, les forces gregues no podien entrar a Troia a causa de
les altes muralles i els sistemes de defensa que la protegien. Però vet
aquí que Ulisses va construir un enorme, guapo i dialogant cavall de
fusta, a l'interior del qual s'hi amagaven els grecs, d’un tarannà
certament diferent del cavall. Van muntar el parany davant les portes de
Troia i els troians, van dir-se: “Aquest cavall té bona pinta, ve dels
déus...!” Tanmateix, algú se’n malfiava..., però el cavall va obtenir el
passi. Ai las! Un cop dins, els soldats que duia al ventre, van
escampar-se en la nit i van obrir les portes de Troia. I els invasors
van poder senyorejar ràpidament sobre la ciutat; se’n van fer els amos.
I així es va acabar una guerra que va fer plorar molta gent, però de la
qual se n’ha escrit un poema immortal.

El que s’esdevingué el passat dimarts m’ha portat a pensar
irresistiblement en aquesta història. Tot i que aquesta vegada,
sortosament, els troians no van haver de rumiar gaire per endevinar què
coi portava el cavall dins la panxa.

L’endemà de la roda de premsa ens trobem amb greus acusacions adreçades
als portaveus de la Plataforma i un comunicat en la mateixa línia que no
fa esment del fil dels esdeveniments i es limita als retrets. És la
segona vegada que posen en dubte públicament la nostra independència i
honestedat, que se’ns mostren clarament hostils.

Què hem fet?
La passivitat de la majoria dels polítics i la política desconnectada
del poble fa que la Plataforma tingui de incrementar el seu treball, i
agafar més protagonisme del que seria necessari en condicions normals,
en una democràcia participativa.

Posem per testimoni la gent que ens coneix. Més bé, més malament, fem
servir la raó i els arguments i defensem la nostra coherència. És que
defensar-se és anar en contra d’algú? Cal tenir carnet per a aquesta feina?

Hem de dir que ens hagués agradat que l’adveniment de la primavera
hagués coincidit amb algun brot d’excusa o d’aclariment o de
rectificació... A manca d’aquesta florida ens conformem que quedi tot en
un malson i en un ram de disbarats.
Això no obstant, no podem deixar de constatar la persistència d’actituds
contradictòries. Algú hauria de corregir, per exemple, declaracions com
aquesta: “Tenim l’obligació de defensar un rol actiu dels territoris de
la Federació (X del PSC) en la Regió primera...”.
La Regió Primera, com saben tots, és la possible macro-vegueria
metropolitana, no la nostra. O explicar, perquè ho entenguem, com és que
el passat dijous 16 de març, IC s’absté al Consell Comarcal del Garraf,
i el PSC vota en contra de la 1a moció. Encara prou que, la votació va
tirar endavant perquè els vots a favor, en aquesta ocasió, van ser més
que els vots en contra.

Cal tenir present que la moció 1a en favor de la Vegueria Pròpia, que el
PSC va votar en contra en aquest ajuntament, ha estat votada a favor per
35 companys del partit. i 18 es van abstenir: és a dir, que un total de
53 càrrecs electes del PSC no han votat en contra en altres
ajuntaments i s’han definit clarament pel territori. Per què no es dóna,
també aquí, llibertat de vot i s’eviten confusions i interferències? I
per què no s’opta a nivell institucional per ser escrupolosament fidels
als acords que s’han adoptat per majoria?
O si malgrat tot, es vol donar fe d’una adhesió sincera al projecte de
Vegueria Penedès, per què no es torna a votar plegats la primera moció,
a Vilafranca, i així també s’aprova per unanimitat com va ser aprovada
la segona? El Penedès, aleshores, passaria de ser una mera referència
emotiva a convertir-se en Vegueria Penedès, un instrument real i
tangible de govern i de progrés pel territori que es diu estimar.

Som una Plataforma cívica ciutadana i fins avui ens han donat el seu
suport 7.814 persones, 80 entitats, 34 ajuntaments i els 3 Consells
Comarcals per la 1a moció i 28 ajuntaments i també els 3 Consells
Comarcals per la 2a, que encara està en procés de presentació...
“Cada terra fa sa guerra”: tenim molta més força que un any enrera i
és l’hora de guanyar la vegueria. Nosaltres, els penedesencs, no volem
ser víctimes resignades. Ara hem de saber jugar encertadament amb la
força de què disposem en aquest moment, perquè en política la percepció
és la realitat.

El Penedès no pot ser una SUCURSAL METROPOLITANA, cal que sigui una
realitat penedesenca indivisible.

Així, doncs, per qué hem demanat aques ple extraordinari?
Volem aconseguir amb la Vegueria Pròpia i gràcies als instruments
polítics de descentralització que ens prometen des de la Generalitat, la
millora de la cohesió social, la conservació i l’augment dels recursos i
del patrimoni cultural, econòmic i ecològic; l’equilibri territorial i
la participació dels ciutadans en la gestió democràtica de la Vegueria.
Volem que sigui la pròpia Vegueria Pròpia i no la Vegueria de Barcelona,
o la naixent comunitat de municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona,
la que controli els elements essencials del nostre futur.
Volem recuperar un nom que defineix un àmbit territorial i que incorpora
una identitat i una “marca”, el Penedès, junt amb el reconeixement i la
protecció del nostre espai agrari

I quins són els motius que ens han empès a tirar endavant aquesta
iniciativa?
1. La imminència de la divisió territorial de Catalunya en vegueries o
regions.
2. La constatació que al Penedès se’ns considera inicialment com una
zona a repartir
3. El perill en què es trobarien les opcions de futur ja que som un
territori que es proposa sacrificar.
4. El risc que es produeixi l’esquarterament definitiu d’un ecoparatge
singular, amb identitat pròpia, amb especificitats naturals i amb drets
històrics inqüestionables
5. Perquè aquest conjunt de circumstàncies, fan mal i fereixen els
sentiments de la majoria de persones que estimem el territori.

Què s’hi guanyaria amb la VEGUERIA PENEDÈS?
- Pes polític i capacitat de decisió,
- Apropament del poder al ciutadà en aplicació del principi de
subsidiarietat,
- Millora en pes econòmic
- Avançar en la participació democràtica del coneixement i la ciència i
en la promoció exterior del territori

EN RESUM: S’HI GUANYARIA UN MAJOR BENESTAR.

Per això assumim com a lema últim el concepte de “felicitat”. La gent és
més feliç quan pot participar en la política a través d’un govern a
escala pròxima i comprensible; és més feliç quan aquest govern amplia
l’àmbit individualista en què ens reclou el sistema i ens encamina a
tenir més relacions humanes i, per tant polítiques, que menen a
compartir preocupacions i il·lusions comunes i a establir renovades
pautes de justícia distributiva.

Per això demanem a aquest ple que es deixi estar de condicionants de
partit, d’interessos pròxims, mitjans o llunyans. Que pensi en una
Catalunya articulada en la diversitat. Que ens alliberin del gegantisme
de les macro-regions que tot s’ho mengen i tot ho pol·lueixen i de la
Catalunya ciutat. Que ens permetin créixer a l’aire del progrés, però a
escala de territori, no de la gran capital ni dels grans capitals.
Volem confiar en vostès i els demanem que facin possible allò que
formalment voten, diuen i proclamen.

VOSTÈS TENEN LA PARAULA!
Nosaltres estem oberts als qui s’hi vulguin afegir i valorem l’entesa
final a què esperem arribar aviat amb tothom.
MOLTES GRÀCIES

Fèlix Simon
Portaveu de la “Plataforma per una Vegueria Pròpia”
www.penedes.net
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

21 de març del 2006