SERGI MARIN, el 3 de vuit, 30.12.2005, Reivindicació del tall d'autopista que no hem fet

  • Imprimeix
 Des del territori del Gran Penedès, o Penedès Històric, que comprèn les comarques actuals del Garraf, L’Alt i el Baix Penedès i aquella part de l’Anoia que lliurement s’hi vulgui associar, reivindiquem no haver tallat en cap moment cap de les moltes vies de comunicació que travessen (i sense pietat) aquests territoris, i, per tant, reivindiquem no haver ocasionat cap maldecap a cap conciutadà innocent.
Reivindiquem també no haver pintat, embrutat ni incendiat cap bé públic, a l’haver fet les coses d’una manera pacífica, democràtica i assenyada, en la nostra reclamació d’un àmbit de planificació territorial propi, i, per tant, d’una Vegueria en la futura però imminent nova organització territorial de Catalunya.
En aquest esforç més de 6.500 persones, 75 entitats cíviques, més de 30 ajuntaments i 3 consells comarcals s’han adherit a la campanya. I s’ha fet a través dels representats democràticament escollits a Ajuntaments i Consells Comarcals. També els diputats adscrits a aquests territoris per parts de 4 dels 5 partits del parlament de Catalunya ens donen suport. Reivindiquem, certament, no haver-los insultat, ultratjat, agredit ni escridassat.
I malgrat tot no existim. A la premsa comarcal sí que en va plena. Però la premsa nacional, i altres mitjans, ni tan sols ens han dedicat una nota, amb la honrosa excepció de la edició comarcal d’un mitjà nacional. Això vol dir que només existeix el que molesta, irrita, mata, fereix, embruta, crema o crida. I que a la premsa nacional arriben clares consignes de silenciar un debat, el territorial, que ara “no toca”.
Reivindiquem el dret a una informació veraç, a uns mitjans lliures i a una opinió pública informada, com únic camí cap a una democràcia participativa, real i propera a la gent. Que no s’imposi una nova divisió territorial com es va imposar el 1.833 o el 1.939, dividint i castigant el Penedès. Escolti’s a la gent, que aquí és clamor, abans que sigui tard.