SIMON FÈLIX, Gàrgola, setembre 2005, Volem un Penedès satel·litzat?

  • Imprimeix
La divisió territorial en vegueries pot representar un canvi important per a la majoria de comarques catalanes, a millor o a pitjor, segons siguin les seves aspiracions i necessitats. En el cas de l’Anoia, Penedès-Garraf, inicialment se’ns considera una zona a repartir entre les projectades vegueries que ens envolten, un pastís que s’esmicola a la taula del banquet del més poderós, i a la que el poble inicialment no hi és convidat, com a molt en podrà recollir les engrunes, com ha estat quasi sempre, i això gràcies a tenir la pròpia especificitat, diuen. A la pràctica som un territori que volen sacrificar, com ha passat tantes i tantes vegades, per allò de ser una zona de pas i pel dret de conquesta, i tot, per poder engruixir l’àrea Metropolitana de Barcelona, amb l’Alt Penedès i Garraf, l’àrea Metropolitana de Tarragona, amb el Baix Penedès, i la Catalunya Central, amb l’Anoia. És el preu que diuen, ens tocar pagar si volem ser solidaris i col.laborar a fer possible l’aproximació de la gestió dels serveis a la ciutadania. Però no ens consta fins avui, l’existència de cap estudi que contingui les raons, arguments i justificacions suficients, alhora sòlides i convincents, i molt menys amb les dades econòmiques que justifiquin el model de 7 vegueries. L’anomenat estudi Roca, no compleix aquests requisits, només cal llegir-lo. L’esquartarament definitiu d’un territori singular, amb identitat pròpia i especificitats naturals, amb drets històrics inqüestionables per la seva evidència, fa mal i fereix els sentiments de la majoria de persones que estimem el territori, que respectem el passat, i que alhora desitgem poder disfrutar d’un present i consolidar un futur engrescador, respectuós i solidari amb els que ens envolten, i els que vindran. Tenim dret a augmentar la nostra felicitat personal, a partir d’un benestar integral, que va més enllà del concepte simplista i mercantil de benestar econòmic, un model que se’ns vol imposar sense discussió. Des de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, creiem que per assolir un desenvolupament sostenibilista cal treballar per a la integració dels aspectes ambientals, territorials, socials i econòmics, i però això, considerem que serà més fàcil cumplir el principi de subsidiarietat, assolir la racionalitat, garantir l’eficiència i complir amb la responsabilitat, si les administracions són reformades en 8 o 9 vegueries, en lloc de les 7 previstes. Ens volen fer creure que cal ser molt grans per a garantir el màxim benestar, quan tots sabem que les raons són unes altres. Es vol garantir la descentralització de serveis en el territori a base d’adequar-lo a la mobilitat i necessitats reals dels ciutadans, i per això volen disposar d’un territori el més gran possible per poder garantir el benestar econòmic i, garantir que els resultats a les eleccions electorals els donin més diputats i senadors. Cal recordar que el càlcul del PIB és una forma de mesurar el benestar, que no inclou el valor de l’oci i la satisfacció psíquica que aquest proporciona. El PIB també és neutre davant les qüestions de sostenibilitat a llarg termini de l’economia i no té en compte la minoració que suposa el deteriorament del medi ambient com a conseqüència de l’acció productiva. El nostre territori possiblement tingui una acumulació i capacitat important de capital privat i residencial, però una deficiència estructural pel que fa al capital públic (carreteres, ferrocarrils, etc) i de infraestructures de tipus social, mesurades en comparació amb el nombre d’habitants. I això que per a molts pot semblar una “vegenada”, determinarà en gran mesura les possibilitats econòmiques del Penedès del futur. Posem un exemple, la Regió Sanitària Barcelona (RSB), és un dels nous 7 àmbits territorials que ens venen imposant, suposa treballar amb un àmbit de referència que comprèn els 164 municipis de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme, el Garraf i l’Alt Penedès. Amb tot això, les seus corporatives es troben a Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat. L’Alt Penedès i el Garraf esdevénen cada una d’elles, un dels 12 anomenats “sectors sanitaris” i gràcies. La divisió territorial sanitària del 1979, l’àrea 5 comprenia l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, l’Anoia, sense la rodalia de Calaf, la Rodalia de Santa Coloma de Queralt i la zona més alta del Baix Llobregat, amb un total de 271.471 habitants. Durant els darrers anys, les nostres comarques han estat progressivament influenciades per la conurbació barcelonesa i tarragonina i ara poden ser satel.litzades, havent de renunciar definitivament a mantenir una perspectiva pròpia. Però des de la Plataforma i des de fa sis mesos, hem iniciat un debat obert a tothom, i des de cadascun dels nostres territoris, per poder aportar les nostres raons i escoltar les dels altres, a les vigílies d’obrir-se el procés de participació i debat sobre una nova proposta d’ordenació del territori català. Malgrat no s’ha finalitzat el procés d’aprovació de les mocions presentades als Plens dels nostres municipis, podem ja afirmar que de moment, a l’Alt Penedès i al Garraf, els ajuntaments que les han aprovat representen a més del 75% de la població. Estem seguint el mateix procés al Baix Penedès, i posteriorment es farà a l’Anoia. Si al final, una majoria de la nostra comunitat, com així sembla, dóna el consentiment i mostra una clara voluntat de tenir una vegueria pròpia, estem convençuts que el Parlament de Catalunya, farà possible que el nostre territori assumeixi les competències que corresponen a les seves característiques i capacitats. I per això, necessitem l’acceptació de la nostra proposta i l’adhesió de les persones, les entitats, les empreses i els ajuntaments. Decidim ara, si no volem que ho facin els altres, per nosaltres! Fèlix Simon Plataforma per una Vegueria Pròpia www.vegueriapropia.org