RAMON ARNABAT, La Fura, 22.07.05, Vegueria: l'hora de la veritat
Semblava que això de la vegueria pròpia, o del Penedès, no passaria de ser una moguda de quatre romàntics eixelebrats, i resulta que lactivitat de la Plataforma per una vegueria pròpia ha aconseguit de portar aquesta qüestió al primer pla del debat polític penedesenc. El nombre dadherits, tant a nivell individual, com col·lectiu, no fa més que créixer i estendres per les quatre comarques. Ajuntaments i Consells Comarcals comencen a pronunciar-se i, de moment, ho estan fent de forma majoritària a favor de la vegueria pròpia. Aquells que ni tant sols volien que sen discutís shan vist superats, i ara cal que donin resposta a les demandes de la gent del territori. Aquesta ha estat la primera victòria del col·lectiu impulsor de la proposta, davant lintent damagar el debat per part del principal partit del Govern de la Generalitat.
Ara, però, calen nous passos i nous compromisos, sobretot si saprova la reforma de lEstatut, ja que tot sembla indicar que el debat parlamentari sobre les vegueries no siniciarà formalment fins que tinguem nou Estatut. Per una banda cal demanar a les institucions que shan pronunciat a favor duna vegueria pròpia i als seus dirigents que siguin conseqüents, és a dir, que col·laborin en la campanya i que integrin en el seu discurs polític la proposta de la vegueria pendesenca. I això és especialment important en el cas dels alcaldes i presidents de Consells Comarcals que shan trobat que la proposta del seu partit ha quedat en minoria. Aquesta és una bona ocasió per comprovar si aquestes autoritats institucionals representen a les seves corporacions i ciutadans, o bé el partit al qual pertanyen. Les mocions aprovades no poden restar com a fets anecdòtics, han de tenir una repercussió social i política.
Per altra banda, és de vital importància aconseguir que el compromís daquells partits que a nivell local i comarcal (CiU, ERC, ICV, PP) shan posicionat a favor de la vegueria penedesenca, ho facin a nivell nacional. És a dir, que els parlamentaris i els membres del govern daquests partits defensin les posicions que defensen les seves organitzacions territorials, ja que en cas contrari tot plegat pot semblar un foc dencenalls. I aquí cal lesforç de la Plataforma pro vegueria pròpia, però sobretot dels militants i dirigents locals i comarcals daquests partits per convèncer les direccions nacionals daquesta opció, és a dir de les nou vegueries. Ara és lhora de veure que les apostes dalguns partits són fermes i conseqüents.