OLIVELLA, JOSEP, 11.07.05, Intervenció al Ple Municipal de l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Tenim davant nostra una oportunitat històrica, única i irrepetible, per esmenar l’actual proposta d’ordenació territorial i recuperar la identitat d´aquestes terres que avui reivindiquem. Veiem amb preocupació com, la proposta d´ordenació que fa l´actual Govern de la Generalitat, ens acosta ,cada cop més, a aquesta mena de Catalunya metropolitana, uniformitzadora i subsidiària de la gran capital. Tenim un país petit ,i no ens podem permetre de convertir-nos, per la vía del continuum urbà o pel camí d´una deficient descentralització administrativa, en un país-ciutat . Disposem d´una xarxa de viles i ciutats mitjanes ben comunicades, una xarxa de comunicacions acceptable i un orografia permeable que contribueixen a configurar la idea d´un país encara més petit, compacte i de vegades una mica massa uniforme. Davant d´això cal respectar al màxim les especificitats territorials que tenen vocació i voluntat de refermar una identitat particular. El Baix Penedès, l´Alt Penedès, el Garraf i l´Anoia compartim un espai comú i unes dinàmiques pròpies històrico-geogràfiques a les que no tant sols no hi volem renunciar, sinó que cal potenciar i desenvolupar en el futur fins a les darreres conseqüències. Aquest és un repte que il·lusiona a molta gent d´aquestes comarques. Ens cal gestionar millor els serveis públics i reforçar els trets identitaris, tot i que som conscients que aquests són valors que semblen cotitzar a la baixa en un escenari on les polítiques pragmàtiques marcades pels comptes de resultats del poder públic semblen tenir prioritat en aquest nou ordre globalitzador, on renegar dels propis orígens o fer comarcalisme, pot ser contemplat amb un cert menyspreu , practicat per algunes èlits falsament cosmopolites i rossegades per les noves tesis neoliberals. Des de la plataforma Per una vegueria propia, instem totes les forces polítiques, en tant que legítimes representants de totes les dones i homes d´aquest poble, que reaccionin per evitar que l´actual proposta d´organització en set vegueries, presentada pel govern de la Generalitat sigui executada sense debat previ, i sense tenir en compte ni escoltar les opinions de la gent. Més de 3000 adhesions ens donen suport, entre elles molts ajuntaments d´aquests territoris. En aquests casos és quan cal fer un veritable exercici de democràcia representativa. Respectar les diferents sensibilitats territorials , més enllà de dividir, contribueix a cohesionar el país. Les comarques esmentades tenim punts de coincidència , de compartir elements històrics comuns, unes quotes de benestar prou sòlides i un teixit econòmic i industrial compartit.
Tenim la sort de gaudir d´un país que encara s´articula al voltant d´una diversitat territorial que defensem i de la que ens hauríem de sentir orgullosos. Les nostres comarques també en són un bon exemple. Malgrat el que es digui, no som metropolitans, encara, tot i que el perill real d´acabar convertir-nos en ciutats dormitori pot fer que ens hi tornem irreversiblement. Ens tornem metropolitans, no per convicció sinó per una forma clara de colonització, d´ocupació extensiva i abusiva del territori. Proclamem la necessitat de donar suport als interessos reals dels municipis d´aquesta àrea de prop de 400.000 persones, un mida a escala humana i raonable que s´escapa de la proposta poc engrescadora d’incorporar-nos fatalment en una àrea de prop de 5 milions d´habitants, un rovell metropolità que ha saturat el sòl industrial i residencial. Ara, fruit d´això, nosaltres assitim a l´ocupació desenfrenada de territoris perifèrics. Aquests som nosaltres. Zones urbanitzades sense atractius visibles, despersonalitzades, i activitats econòmiques de poc valor afegit , poc intensives en mà d´obra i relativa qualificació professional com ho són la majoria de plataformes logístiques que s´escampen arreu. Tot i reconèixer la importància estratègica de la conurbació metropolitana i valorar l´oferta de serveis i oportunitats que dóna la capital del país; som i volem continuar essent “de comarques” , en el sentit ampli del nom i amb tot el que això implica i comporta. Físicament, l´Ordal o el Massís del Garraf ,ens recorden que la nostra és una realitat de rerepaís, necessari element de reequilibri respecte l´àrea barcelonina. Tenim unes especificitats pròpies i hem de ser capaços de gestionar el territori d´acord amb les nostres potencialitats. La nova proposta d´organització esquartera un cop més el que per a molts i durant segles ha estat una unitat territorial . Ara que se´ns obre una magnífica oportunitat de redreçament, sembla que ens esforcem a voler reproduir un model territorial que s´ha perpetuat massa temps al voltant d´una imposada i artificiosa divisió provincial. L´any 1987 se signava el Pacte del Penedès , un compromís acceptat per molts alcaldes d´aquests territori, també pels aleshores alcaldes de les tres capitals de comarca penedesenques i on es parlava de “realitat històrica i socieconòmica”. Els serveis mancomunats i altres fòrmules de col·laboració, han evidenciat que hi havia un objectiu comú. Lluny d´esvair-se, aquell esperit avui és més necessari que mai. Per aigualir el debat s´ha insinuat que les vegueries diposaran d´un poder relatiu, i que aquest, residirà bàsicament en els ajuntaments. Si com s´ha dit, a efectes de tranquilitzar-nos, l´ordenació territorial no ha d´afectar a la vida quotidiana dels seus habitants , és que hi ha alguna cosa que no funciona. Si les vegueries han de servir per tant poc, perquè tanta por a acceptar les legítimes reivindicacions d´aquests territoris? Tenim un territori que complementa la terra, la vinya i el vi, amb la indústria, els serveis, la pesca o el turisme, amb un entorn natural privilegiat i unes ofertes lúdiques o gastronòmiques singulars i de primer ordre. Avui , les ciutadanes i ciutadans d´aquest territori tenim la sensació d´estar perdent quotes de benestar. L´index ADEG 2004 de competitivitat territorial que gestiona l´Associació d´Empresaris del Garraf, amb delegació a la resta de comarques penedesenques, posa de manifest que la comarca del Garraf ocupa el darrer lloc de la llista en relació al nivell de benestar i sostenibilitat. Si el Garraf ocupa la 41 ena. posició, l’Alt i Baix Penedès no estan gaire millor, ocupen les posicions 33 ena i 38 ena, respectivament. Aquest indicador té en compte variables diferents com els llocs de treball, els llits hospitalaris, o els residus municipals i industrials en tones per km2. La pressió demogràfica, està fent que els serveis no creixin en paral·lel, ni aquí, ni enlloc. La colonització urbanitzadora, l´esquarterament del territori amb tota mena de vials comunicatius, la uniformització de centres d´oci, d´ofertes lúdiques i comercials que converteixen en clòniques , el que haurien de ser inequívoques senyals d’identitat. No ens deixem seduir pels cants de sirena que arriben de la capital i encara menys per adoctrinaments polítics sospitosament tendenciosos. És una oportunitat històrica que no podem deixar perdre.
El Garraf, l´Alt Penedès , el Baix Penedès i l´Anoia: Per una Vegueria Pròpia!!

Plataforma per una Vegueria Pròpia

Vilanova i la Geltrú, 11 de juliol de 2005