Noticiari La Fura, 29.07.2005

 Noticiari La Fura

  · Gelida i Olèrdola, nous municipis provegueria pròpia
En un degoteig inacabable de mocions als diferents municipis, els de Gelida i Olèrdola s’han afegit a la ja llarga llista d’ajuntaments que s’han pronunciat clarament a favor de la vegueria pròpia. A Gelida va ser força ajustada la votació amb 6 vots a favor (4 ERC + 2 CiU) i 5 en contra (PSC). En canvi, a Olèrdola el triomf de la moció provegueria pròpia va ser gairebé plebiscitari, amb 10 vots a favor (5 IND + 3 CiU + 1 ERC + 1 PP) i 1 abstenció (PSC).

· Empat al Consell Comarcal del Garraf
En una sessió irregular, marcada per tres absències i el vot dividit d’ICV, el Ple de l’ens comarcal on es va votar la moció en favor de la vegueria pròpia, va donar un empat, fill dels següents resultats: 12 a favor (7 CiU + 3 PP + 2 ERC + 1 UM9 + 1 FIC); 12 en contra (12 PSC + 2 ICV) i 2 abstencions (ICV). El president del Consell, l’alcalde socialista de Sant Pere de Ribes, Josep-Antoni Blanco, va determinar amb el seu vot de qualitat (?) tombar la moció. Cal fer constar que van faltar al ple tres consellers, un per cada un dels partits CiU, PP i PSC, i que ja s’ha decidit tornar-la a presentar a la tardor, tot esperant la presència de tots els consellers... i la definició d’ICV que sembla jugar a “batasunejar” el Consell. O tal vegada és que té el corasón partío...

· Ja són 19 ajuntaments... contra 2!
Amb Gelida i Olèrdola, ja són 19 els municipis adherits a la proposta de la vegueria pròpia. Aquests dinou municipis representen a més del 57% de la població de les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Si hi sumem els consells comarcals, són 20 les mocions aprovades, amb un aclaparador 87% a favor i amb un 69% de regidors fent costat. Per comarques, a l’Alt Penedès s’han celebrat el 59% de les mocions amb el resultat del 75% de la població representada a favor. Idèntic resultat obté el Garraf, amb el 67% de les mocions celebrades. Les “ovelles negres” segueixen sent els municipis de Santa Margarida i els Monjos, i el de Sant Pere de Ribes que van votar majoritàriament en contra de la moció Per una Vegueria Pròpia.

· Frases per a la història... i la reflexió
La pobresa d’arguments dels consellers del PSC per votar en contra de la vegueria pròpia, palesa una vegada més que no són causes polítiques sinó clarament electorals (7 circumscripcions els són molt favorables tant al Parlament de Catalunya com al Congrés de Madrid, mentre que 9 vegueries els són molt més negatives). Durant el Ple del Consell Comarcal del Garraf, es van sentir frases tan ambigües i fora de lloc com “la marca Barcelona és la nostra manera d’estar al món” pensant, potser, que no formar part de la Vegueria Metropolitana suposa una declaració d’independència. I, tal vegada, també un aïllament a pany i clau perquè “diàriament són més de 24.000 persones que van i venen a Barcelona i que estan poques hores al Garraf”. En plena vena demagògica es va arribar a manifestar “la sort de viure avui amb una realitat multidentitats personals tan enriquidora” o bé “que el Garraf era una comarca en procés de construcció i per això volien estar a la regió de Barcelona...”. Però com que, diuen, la millor defensa és un bon atac es va afirmar “que tot i que s’ha crescut molt en habitants, qui ho qüestiona [pertànyer a la Vegueria de Barcelona] és perquè té por al futur i es tanca sobre sí mateix...”. Però la més rodona i la que justifica tot l’argumentari en contra de la moció és la frase que rebla el clau de la “modernitat” i malda per obrir una batalla de campanars: “la constant històrica de l’aïllament del Garraf és, per exemple, que per anar a Vilafranca, a banda de la carretera sinuosa, tenies el perill de ser assetjats pel camí... Sort que el mar era la fugida natural”. Doncs... a terra el bandolerisme!!