10 raons de qualitat - P. 10, Coherència política, Josep Faura

  • Imprimeix

10 Raons qualitat
Ponència 10

 

Coherència política
Josep Faura i Pujol

 

Tota l’argumentació que han aportat els ponents desemboca en una evidència: les comarques del Garraf, el Baix Penedès, l’Alt Penedès i l’Anoia tenen prou pes social, econòmic, cultural i històric com per demanar una Vegueria Pròpia i ser capaces de gestionar-la amb garanties. I una altra: els qui volem la Vegueria som més del 80% dels ajuntaments, un centenar d’entitats i més de set mil signatures –una xifra sempre en augment fins allà on arriben mans i peus d’aquesta Plataforma. I la confiança posada en el centenar de càrrecs electes compromesos a vindicar la Vegueria. 
 
 

Si els ajuntaments són una instància bàsica, com ha dit el Conseller Carretero, cal coherència política i escoltar-los. I encara més en la mesura que aquesta demanda coincideix amb el que ja havia estat la configuració político-adiministrativa de la Catalunya històrica i respon a la realitat present. Hom es pregunta, per altra banda,  quina memòria històrica ha tingut el nacionalisme a casa nostra que hagi oblidat el que li va arrabassar el franquisme; que hagi esquarterat el Penedès dividint-lo en l’Alt i Baix Penedès i que es proposi reiterar-se en l’error enviant-nos o a l’Àrea Metropolitana de Barcelona o a la de Tarragona. 

 

Demanem coherència política. Salvant les proporcions i el pes i contingut del que es debat, hom diria que estem en un procés semblant al que ha seguit Catalunya respecte a l’Estatut i a l’Estat espanyol. Volem dir que allò que s’ha demanat  al poder superior ara s’hauria de ser capaç de reconèixer-ho a l’inferior, el qual, carregat de raons, es limita a demanar participació en el bon govern d’allò que sent com a seu perquè és el territori que configura les seves relacions, el seu món i el seu paisatge.

 

En la perspectiva de comptar amb una Vegueria Pròpia, demanem per a nosaltres i per a les altres vegueries  - que estem segurs que ho demanarien -   l’aplicació del principi de  subsidiarietat. Aquest principi el concretem en aquests punts:

 

1 - El Parlament de Catalunya  hauria de regular la descentralització del Govern de la Generalitat a través d’una llei que doni capacitat i protagonisme a la gent de la Vegueria. En quin grau? La Plataforma no té ni mandat ni capacitat de  formular-ho, però sí que voldríem que la possible vegueria del Penedès comptés amb aquests elements, que creiem essencials:

 

o  que els consellers i el Veguer siguin elegits directament pels electors i que aquests, acomboiats per la mateixa ordenació legal, siguin accessibles a rebre i a escoltar les aportacions i demandes de la ciutadania;  

 

o que la Vegueria disposi de prou recursos a partir d’un repartiment proporcional amb les altres vegueries;

 

o que la Vegueria sigui capaç d’oferir un programa amb prou incidència sobre el territori perquè els ciutadans s’hi interessin. No pot ser que sigui una simple gestora de la Generalitat, com ara ho són, bàsicament,  els Consells Comarcals.

 

o que, en conseqüència, es redefineixi el paper de la Comarca i el que hi tenen ajuntaments i alcaldes per tal d’assegurar una Vegueria lliure d’hipoteques polítiques; i transparent i eficaç  davant la primera instància popular.

 

o que es simplifiquin papers, gestions i conteses electorals. Que la despesa burocràtica sigui menor, si convé. I, per tant que no suposi una càrrega administrativa mes per al ciutadà.

 

2 - El  respecte pels territoris ha d’anar acompanyat de lleis i mesures generals que facin possible aquest respecte. Si es diu, per exemple,  que sí al paisatge i a la l’ecologia, cal poder protegir el pagès que en viu i que n’ha de viure; que es pugui dur a terme, alhora, una política semblant en tots els sectors que ofereixin alternatives i projectes de progrés sostenible.

D’acord amb el conjunt de les ponències que s’han presentat, es fa imprescindible una traducció pràctica d’aquest esperit en les lleis del país, un utillatge legal, que permeti fer viable i coherent amb si mateixa la nostra  vegueria. 

 

3 - Com a conseqüència del punt anterior, cal un ordenament polític que faci una  vegueria capaç de fer-se respectar davant  les pressions dels poders polítics i fàctics que patim a Catalunya: empresarials, bancaris, multinacionals... Ho diem pensant, donada la immediatesa, en les apetències que desvetlla la part de territori encara “intacte” que manté el Penedès. La Vegueria ha de poder dir sí i no a les coses que l’afecten i intervenir activament en la planificació del territori.  Però la Generalitat i el Parlament, reconeixent el valor patrimonial del nostre territori, han de protegir la Vegueria d’aquests mateixos poders, fins i tot d’aquells que un mal govern de la Vegueria futura pugui generar. Les línies programàtiques dels partits que opten al Parlament i al govern de vegueries i ajuntaments,  haurien de tenir en compte aquest punt en els seus programes.

 

4 - Cal arbitrar un sistema que faci possible que la representació popular no orgànica, com la Plataforma i d’altres, no trobi obstacles, per part de les institucions, per a desenvolupar-se i tenir continuïtat; que sigui escoltada per la Vegueria i per la mateixa Generalitat i tingui canals habituals d’expressió en els òrgans oficials.

 

Tots som  plenament conscients que el nostre llenguatge té un vessant utòpic. Però aquest és el llenguatge elemental i necessari de qualsevol Plataforma que cerca interpretar i representar, fins on és possible, les aspiracions i les inquietuds d’una bona part de la ciutadania. El pacte i la negociació prou que faran la resta. Però el plantejament del futur ha de seguir guiant i estimulant la realitat present.

 

 

 

 


Punt 3, ratlla 6: Després de La Vegueria ha de poder dir sí i no a les coses que l’afecten afegir-hi:    i intervenir activament en la planificació del territori. 
(sense negreta, és clar)

 

Cal (...)  que la representació popular no orgànica, com la Plataforma i d’altres, no trobi obstacles, per part de les institucions, per a desenvolupar-se i tenir continuïtat; que sigui escoltada per la Vegueria i per la mateixa Generalitat i tingui canals habituals d’expressió en els òrgans oficials.