Compareixença PVP Parlament (març 2014)

  • Imprimeix

Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya (Març 2014)

 

Senyores i Senyors Diputats.

 


En nom de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, la Vegueria Penedès, permeti’m que els digui, que em sento molt honrat de poder comparèixer de nou en un  procediment legislatiu a la Comissió d’Afers Institucionals amb relació al projecte de llei de governs locals de Catalunya, per exposar el punt de vista de l’entitat que represento, per reclamar els nostres drets, fer suggeriments i una petició concreta. Cal advertir-ho d’entrada per evitar malentesos.

 

Com diu el punt 21 del “decàleg” de Salvador Espriu, signat el 27.03.1983, “Tot el que dic ara ja ho he dit altres vegades. A veure si a la fi se’m farà cas.” Jo, com a subjecte, tinc la capacitat de viure atent des de mi mateix, decidir lliurement i afrontar-ne les conseqüències. Sovint encara la gent em pregunta en creuar-nos pel carrer: “Fèlix, però creus que ho aconseguirem això de la Vegueria?”. Primer era per la novetat, una pregunta feta de manera ingènua; ara ho es per la incredulitat, per la pèrdua de confiança amb la classe política.

 

Abans la majoria de gent no sabia gaire què volia dir això de la Vegueria Penedès; ara, tothom sap que és el nostre dret a decidir més bàsic i proper, i que si no som capaços de fer-ho possible, l’altre, el del nivell superior, el de país que ens ha permetre viure en una Catalunya independent, quedarà com un somni, una utopia que ho hauran de portar a la pràctica els nostres fills o néts en el futur; i això no és desitjable, cada generació és una baula de la cadena de la vida, i per responsabilitat ha d’assumir el seu paper inexcusablement.

 

Víctor Hugo, precisament, diu “les utopies d’avui són les realitats de demà” i, per tant, nosaltres, la nostra generació, tenim l’obligació de treballar de manera decidida per sortir de la situació en la qual ens trobem d’avui. Recordin, la utopia és una proposició i cap a aquesta proposició s’intenta avançar... Per nosaltres, la utopia serveix per caminar i la solidaritat per vèncer. Què més hem d’esperar al Penedès, per fer-se realitat la nostra sana utopia, desitjada i volguda des de tots els nivells de la nostra societat?

La veritat és que tots nosaltres, la gent de la PVP, no creiem en els miracles, i els més de nou anys de feina continuada ens han comportat un desgast extenuant, i encara ens toca remar sovint contra corrent per anar recordant tot el que tenim pendent i que figura com un objectiu irrenunciable de la nostra entitat. Sabem que no hi ha part sense dolor, però ens hauria agradat tenir menys amics i/o coneguts al Parlament i més remers, més gent compromesa amb el territori. Ens cal ara plegats, recuperar el temps perdut.

Perquè nosaltres encara no som al nostre destí; tenim el reconeixement i la delimitació de l’àmbit funcional de planificació del Penedès, però no hi ha res desplegat, malgrat va ser aprovat en plenari del Parlament de Catalunya el juliol farà quatre anys. El govern no ha tingut cap pressa, i la resta de grups parlamentaris tampoc. Properament s’acordarà la formulació del Pla Territorial Parcial corresponent, caldrà nomenar el Delegat de Govern i iniciar la descentralització de tots els serveis i departaments de la Generalitat a les quatre capitals penedesenques.

La delegació del Govern al Penedès, permetrà optimitzar l’estructura de l’Administració de la Generalitat i coordinar les actuacions dels serveis territorials dels departaments. Cal recordar que l’aprovació l’any 1995 del Pla Territorial General de Catalunya, establia en la disposició addicional segona de la llei “que mentre no es legislés sobre la divisió de Catalunya en regions el govern hauria de tenir en compte subsidiàriament els àmbits establerts en la llei per a la planificació dels seus serveis”.

El territori està a l’espera que el govern impulsi la construcció dels espais de referència per al ciutadà, els edificis corporatius que han de permetre acollir les unitats administratives amb presència al territori, amb les volumetries adequades, superfícies, personal, disponibilitat econòmica, d’acord i proporcional a la nostra realitat actual que representa el 6,20% de la població catalana, sota criteris d’innovació, eficiència i qualitat; hem d’aprofitar tots aquets recursos, perquè ens serviran per afrontar el present.

“Apostar per l’equilibri territorial, construir les infraestructures necessàries i garantir la sostenibilitat dels nostres recursos naturals, són els tres pilars que proposo per dur a terme una política territorial moderna i ajustada a les prioritats del nostre país”. President Artur Mas. 20.12.2010

Un cop delimitat l’àmbit funcional del Penedès, i retallats la resta d’àmbits del nostre contorn, el de les Comarques de Tarragona, el de les Comarques Centrals i el Metropolità, queda de moment per llei, un país estructurat en 7 vegueries i 8 àmbits de planificació… Que estrany i contradictori, no? S’acostuma dir que la realitat supera la ficció.

Com diria el mestre Fuster, “Una volta reconeguts els errors el millor és prendre la iniciativa i suggerir els canvis raonables, fent política abans que la política ens la facin...” Als ciutadans se’ls ha d’ajudar i entendre. S’hauria d’escoltar més la gent del territori. I valorar la discrepància. I aplicar-hi sentit comú. Quan una persona està ocupant el seu espai i fent el que li toca fer dins de l’esquema còsmic, llavors se sent feliç.

No ens hem de penedir del que hem fet, només del que no hem fet. Avui si volem continuar avançant, només ens cal transmutar el plom en or, i fer una aposta clara a favor de la sostenibilitat, la independència i la no violència, per davant dels projectes insostenibles, dependents i violents. Tenim l’empenta vital, la resistència, l’atracció i la saviesa universal per fer-ho possible. “La política no es pot guiar per les lleis de mercat, sinó pels principis democràtics”- Federico Mayor  Zaragoza. (15.02.2009)


Davant la incertesa sobre la magnitud dels canvis, el desenvolupament humà està relacionat amb l’expansió de les llibertats i les capacitats de les persones per viure el tipus de vida que valoren i tenen raons per valorar. I si volem avançar cap un canvi transformador, hem de garantir que les prioritats polítiques han de reflectir esforços raonables per evitar el risc de comprometre greument les llibertats de les generacions futures. Els ciutadans som els qui tenim el dret de decidir les lleis i de vetllar per la seva correcta execució, i si això avui a la pràctica encara no és possible, deu ser perquè la majoria dels professionals de la política no s’ho creuen... i això és molt greu, i alhora inacceptable.

En Josep-Maria Terricabras, membre de l’IEC va escriure ja fa anys, que estem tan acostumats a parlar de la societat civil que potser no ens adonem de la raresa de l’expressió. Personalment, ja fa anys la vaig desterrar, per l’ensenyança rebuda del mestre Lluís M. Xirinacs. Els ciutadans han de ser els que protagonitzin el present i el futur; estem reivindicant la supremacia del poble per sobre dels grups de poder i estem adquirint el compromís cívic de no deixar els nostres afers en mans d’altres. Hem de retrobar plegats el nom de cada cosa.

Estaríem d’acord en el concepte de societat civil, entesa com el conjunt de persones individuals, nacionals i col·lectives que actuen en llibertat dins el marc de la societat geopolítica. La normalitat és optar, senzillament, per les llibertats sense condicions, protegint les independències locals. Per això sóc dels que crec que s’inicia un nou cicle polític que exigirà un nou tipus de respostes i nous lideratges. El futur és obert. Per això, nosaltres la gent del Penedès, aspirem a un “nou estat de felicitat”, rebutgem la uniformitat, defensem la diferència, aspirem a esdevenir una vegueria feliç, dins d’una nació pròspera, amb un règim polític i social que tingui l’aprovació i l’acceptació d’una immensa majoria del poble català; i això no és cap utopia, el 93% dels suïssos es declaren feliços. L’estat del benestar és un tret diferencial de molts països europeus.  Com vostès saben molt bé, el PIB no mesura el benestar real de la gent, és exclusivament econòmic; i que a la pràctica reduir personal i despeses de tota mena, no és la solució. Tots sabem, que si el nostre país fos més igualitari, l’esforç necessari per reduir la pobresa seria menor.


Seguint el principi de subsidiarietat, creiem que seria urgent implementar un procés de desconcentrar la gestió pública en favor del nivell més proper possible a la ciutadania i garantir la proximitat dels espais de decisió i execució.  Impulsar els valors de sostenibilitat ambiental, d’eficiència econòmica i d’equitat social, que afavoreixin alhora l’evolució harmònica del paisatge penedesenc. Cal estar disposats a acabar amb els interessos de les elits polítiques i dels interessos de partit, i demostrar que estan al servei del poble, a respectar el nostre dret a decidir ja manifestat de manera majoritària, i modificar la Llei de Vegueries per afegir-hi la del Penedès.

La nostra compareixença, va lligada a la tramitació de la Llei que haurà de preveure i regular dins d’un sistema integrat “les bases del règim jurídic dels governs locals catalans”. La Llei prioritza “en l’àmbit supracomarcal l’adaptació prioritària entre les vegueries, com a nivell bàsic d’organització territorial” i especifica que la vegueria ha de complir, per la seva naturalesa i característiques institucionals, una doble funció com a ens local i com a àmbit de prestacions dels serveis territorials de la Generalitat; i com diu l’exposició de motius de la Llei, “Aquesta opció a favor de la gestió ordinària per part de les vegueries de funcions executives de l’Administració de la Generalitat, pot contribuir així a una racionalització i simplificació important de l’organització perifèrica de la Generalitat.

De les fonts bàsiques de realitat que alimenten la nostra ment, a mi personalment m’interessen les conviccions profundes i la consciència d’un mateix; és per aquesta raó hem volgut fer les nostres aportacions i els hi demanem que modifiquin el contingut de la iniciativa legislativa del Projecte de Llei de governs locals de Catalunya, amb la proposta de millora que els hi fem des de la PVP: “mentre no sigui vigent la Llei de Vegueries sobre la divisió de Catalunya en regions, el govern ha de tenir en compte subsidiàriament els 8 àmbits establerts en la llei per a la planificació i prestació dels seus serveis, per tal de que hi hagi una total correspondència”.


Afortunadament, cada dia som més els que creiem que és la ciutadania qui té el dret a decidir les lleis i a vetllar per la seva correcta execució. Aspirem a noves formes avançades de participació i de gestió política, a noves regles de joc, que donin resposta als actuals desequilibris. És per això que quedem a l’espera de conèixer quin és el resultat final d’aquest procés, fent visible a tothom quins són els autèntics agents polítics al servei del bé comú, vers una democràcia amb equilibri dinàmic. “Qui vulgui ser el primer de tots que es faci servidor de tots”.


Moltes gràcies.


Fèlix Simon
President


El Penedès, març 2014


PLATAFORMA PER UNA VEGUERIA PRÒPIA
c/ de l’Escorxador, 19-21 - 08720 Vilafranca del Penedès
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. - www.vegueriapenedes.cat
Entitat inscrita amb el núm. 30778/B (data 12/07/2005)
Secció 1a Registre de Barcelona (D.Justícia de la Generalitat de Catalunya)