ANTONI RIBAS, La Fura, 02.05.2008, Efectes d'una nit

  • Imprimeix
La nit de la vegueria, el dia 18 d’abril , va ser un èxit. No cal donar-hi més voltes tot i que després s’ha mostrat algunes opinions crítiques i d’altres que volen rebaixar-ne l’entusiasme. Va ser un èxit pel muntatge, pel debat previ a la sala de Caixa Penedès i pel desplegament mateix del sopar-festa-reivindicació. I va ser un èxit, i és el punt més important, perquè va fer moure instàncies polítiques i persones.
L’acte era per refermar la voluntat d’obtenir la Vegueria Penedès i es feia en el mateix dia en que s’acabava el termini donat pel Parlament de Catalunya al Govern per crear l’àmbit de planificació que és el territori que ha d’esdevenir vegueria. Fins aquell moment –i així ho recollia el manifest llegit solemnement— no se sabia que el Govern, i la conselleria encarregada de prendre les decisions, hagués fet res. Més aviat es tenien indicis –i ho explicaven en veu baixa les persones de la plataforma que estaven al cas de l’entrellat polític— de que el govern no faria res. I també hi havia evidències de que uns quants polítics locals, seguint recomanacions, o no, de les direccions nacionals, no treien el nas als actes de la nit, per si de cas...
Tot podia indicar que després del dia 18 hi hauria un canvi en la dinàmica de la reivindicació per haver-se definit més les parts que hi graviten, uns a favor i els altres oposant-s´hi. Però la sorpresa ha estat una altra… El Govern ha reaccionat i també es mouen persones i opinions que eren crítiques, feien l’orni o s’hi havien posat de cul.
El Govern, a través de la conselleria de Política Territorial anuncia el dia 25, al cap d’una setmana de la jornada, que endega el Pla Director territorial que compren les tres comarques penedesenques i l’Anoia “en el seu cas”, i diu que aquesta conselleria ho va encarregar el dia 18, el mateix dia que finia el termini del Parlament. La mesura és molt tècnica i no és aquí el lloc d’entrar a explicar-ne els ets i uts, de fet agafa els plans territorials parcials que s‘estan fent o tramitant de les quatre comarques i incorpora les seves determinacions al pla director territorial.
Compleix això la resolució del Parlament? La gent de la plataforma creu que no del tot i que el redactat de la nota de premsa pot induir a errors com el que va fer titular a un diari de la zona que s’havia creat l’àmbit de planificació. La mesura, però, és una resposta a una exigència del Parlament i en això el Govern mostra que no està disposat a no fer-li cas, perquè el desgast possiblement seria massa fort i ja en té prou amb altres qüestions més punyents (sequera, inversions,...). És a dir, que pot considerar-se que les voluntats i la gent que mou la plataforma provegueria --i les 500 persones del sopar en poden ser un moment culminant i de fort impacte— han fet forat en una voluntat política, que és al govern, inamovible.
Aquesta decisió ha obert una nova dinàmica perquè al seu costat s’ha vist des de fa pocs dies que s’escriuen articles i es fan públiques noves opinions més proclius a la vegueria des de grups que fins ara hi eren crítics o indiferents. Aquestes opinions –es poden llegir per internet— encara es mostren distants o van plenes de dubtes, però en algunes, significatives per qui les firma, hi ha un to i unes expressions que no tanquen cap porta. De fet s’incorporen a un debat que des de fa molts mesos es produeix i cal que segueixi enriquint-se. Algú pot seguir pensant en potenciar la subàrea sud de l’àrea metropolitana de Barcelona, però els papers de la Generalitat ara no permeten restringir-ho aquí, cal comptar amb el Baix Penedès i amb l’Anoia.
El dia 18, en definitiva, ha servit per expressar allò que va dir aquell en italià: epur si muove.