FÈLIX SIMON, El 3 de Vuit, 21.09.2007, Vita militia est

 El passat dimarts, llegíem al web del PSC l’article del Sr, Roberto Labandera, “Un inici de curs prometedor”. Creiem necessari respondre el penúltim paràgraf, que transcrivim fragmentat, per a poder-lo comentar millor:
- Catalunya afronta a partir d´ara dues fites de caràcter històric que afecten també els penedesencs : la primera llei electoral i la nova organització territorial.
Endavant i que es resolguin com més aviat millor. Però tots tenim dret a participar i a agrupar-nos per defensar els nostres interessos. També tenim deures envers les persones que ens envolten, les quals, necessitem per altra banda, per a desenvolupar-nos plenament. “Cal cercar la claredat teòrica: allò que es convenient i la claredat pràctica: allò que és possible” (Lluís M. Xirinacs). Si tenim Vegueria Pròpia, serà la millor aportació que el nostre poble madur i lliure pot fer a Catalunya.
- Sóc dels que creuen que el paper de la nostra comarca s´ha de jugar al si de Regió de Barcelona.
Son ja 53 els ajuntaments que han aprovat la creació de l’Àmbit de Planificació i la Vegueria Penedès. Població a favor: Garraf, el 97%; Baix Penedès, el 96%; Alt Penedès, el 85%; i Anoia, el 67% (pendent de nous). I pel que fa a la Federació X del PSC (Alt Penedès/Garraf): 211.626 habitants a favor, i 9.938 en contra. No volem creure que alguns polítics s’hagin convertit en suplantadors en lloc de representants de la voluntat popular, i en enemics de la nostra causa comuna.
- Els penedesencs ja formem part d´un paisatge social i cultural de l´arc metropolità. És allà on tenim futur.
Al Penedès, encara tenim cultura de territori a partir del que és i respira la gent, que ens fa viure i sobreviure (tradicions, vincles, estils de vida, habitatges, comarques, entitats, història, paisatge -l’autèntic-). I quin futur tenim a la metropolitana? Es tracta del model desarrollista i a la pràctica massificador? Hem de créixer sense perdre l’equilibri i l’harmonia de què encara gaudim. I és que, a més, com a comunitat de parentiu i de cultura en el sentit més ampli, la majoria hem dit que no ens agrada aquest “paisatge”.
- A fi que Catalunya pugui tenir una organització eficaç, la fórmula és ben clara : vegueries, poques.
La subsidiarietat de què tant parla la Diputació en els seus documents, és un bé o no? Ho han pensat només a nivell de verticalitat burocràtica o de territoris? O és que volen pocs centres de poder i grups que controlin de fet?. Nosaltres estem en una altra filosofia política més complexa i més exigent. O vol tornar a quedar-se amb les 4 províncies? Volem una vertebració democràtica de Catalunya en agrupacions naturals i en territoris que expressin lliurement la voluntat i l’energia creadora dels ciutadans.
- La primera llei electoral ha de fer realitat la frase "un ciutadà, un vot", garantint la representació proporcional que anteposa els ciutadans als territoris com a base democràtica autèntica.
Això que pensa equival a província única i al domini encara més absolut sobre Catalunya de l’àrea metropolitana? Tot govern té la obligació de buscar el consens no tan sols en les coses fàcils sinó també en les controvertides. I si falla, pactin amb la gent i amb els ajuntaments. Ja ho veiem: els penedesencs hem d’estar al cas, desperts i agosarats. Ens toca la unió cordial per garantir el nostre “consens” en la lluita permanent (“Vita militia est), i esdevenir un àmbit de representació política i de defensa dels interessos d’aquest territori.

Fèlix Simon
De la Plataforma VP