CRISTOBAL TREVIÑO, El 3 de Vuit, 14.09.2007, Resposta a Cisco de la Cruz
Sempre he pensat que els ciutadans surten guanyant quan els centres de
decisió son més propers perquè el polític que pren la decisió és més
visible, està més a prop del problema i es guanya en eficiència de la
despesa pública, però a més, no té sentit labsurda situació actual en
la qual el Penedès està dividit en dues administracions.
Contràriament vostè argumenta que el nivell de serveis seria superior
pertanyent a la gran vegueria de Barcelona que no pas si en tinguéssim
de pròpia, arribant a dir que li han dit que ara rebem de la Diputació
més del que aportem i dibuixant un caos com alternativa a lactual
Diputació; aquest últim és un recurs fàcil quan no es tenen més
arguments. Dentrada, vostè confon el PIB amb la qualitat de vida, que
son dos conceptes cada dia més allunyats (això donaria per un altre
escrit). Sobre els serveis que presta la Diputació li repto a que
demostri la seva afirmació en xifres, mentre tant, hauré de pensar que
és gratuïta. Però jo si li donaré xifres; el President de la Diputació
cobra 145.000 Euros bruts anuals, cadascun dels vice-presidents, membres
de lexecutiva i presidents de grups polítics cobren 109.000 Euros i
cadascun dels presidents delegats dàrea, diputats delegats, diputats
adjunts i diputats portaveus de grups polítics cobren 94.000 Euros.
Massa gent cobrant massa diners per decidir el que han de fer els
funcionaris.
Desprès diu que el Penedès és i serà el que nosaltres vulguem, sigui
quina sigui la vegueria que triem. Bé, no se si es refereix a que serà
el que vulgui el PSC o el que diguem els penedesencs. De fet, ja ho hem
dit mitjançant 50 Ajuntaments, 4 Consells Comarcals, 102 Entitats, 9
Associacions Empresarials, 23 empreses i quasi 12.000 ciutadans.
També critica que es financin campanyes pro-Vegueria amb diners públics.
Li recordo que els seus tres salaris, a la Diputació, al Consell
Comarcal i al seu Ajuntament, també es paguen amb diners públics i que
la seva obligació com a vice-president del Consell Comarcal es assumir i
defensar les resolucions que respecte la vegueria a pres el Consell.
Per acabar, diu vostè que estem davant la possibilitat de ser cua de
lleó o cap de ratolí. És evident que vostè prefereix ser la cua, però
els que defensem la vegueria preferim ser el cap, que és a on hi ha
lintel.ligència i la voluntat. A més, a la natura hi han exemples, com
els llangardaixos, que no dubten sacrificar la cua per salvar el cap.
Cristóbal Treviño