JOAN SOLÉ BORDES, el 3 de vuit, 05.08.05, Ganes de no voler entendre la vegueria

Diuen que no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar. Amb el debat sobre la vegueria pròpia del Penedès sembla que passa això mateix. Vaig escriure en aquestes pàgines fa unes quantes setmanes que la vegueria havia de correspondre a la realitat natural del conjunt comarcal del Penedès i l'Anoia, i l'amic Cèsar Martín afirma a la seva columna de la setmana passada que no hi ha un debat seriós sobre aquest tema perquè no hi ha cap treball sobre el qual es basi la reclamació de la vegueria del Penedès. Vostè no ho pot dir això senyor Martín. No ho pot dir perquè vostè ha estat president fins fa molt poc d'un Museu de Vilafranca que concedeix des de fa trenta anys un premi Sant Ramon de Penyafort a un estudi sobre el Penedès i que n'ha publicat tota una colla; no ho pot dir perquè vostè va ser un dels artífexs del reconeixement al doctor Ricard Fortuny, amb la donació de la casa i l'arxiu per part de la seva família, i vostè sap que el doctor Fortuny i Mn. Trens van ser els pares de les Exposicions d'Art del Penedès, i dels estudis de Josep Estalella i Pere Mas i Perera. No ho pot dir perquè el Museu de Vilafranca va acollir el Centre d'Estudis Penedesencs (CEP) en els difícils anys de la dictadura, i perquè tot plegat va ser el fogatge de creació de l'Institut d'Estudis Penedesencs que des del 1977 s'acull al Museu de Vilafranca. Si tot això -i els més de 140 llibres sobre un o altre aspecte del Penedès, més el prop d'un centenar de números de diverses revistes que l'IEP ha publicat- no serveix com a base per a reclamar una vegueria pròpia, no sé pas que és el que ens cal. Crec que el Penedès i la seva relació amb l'Anoia tenen una base molt sòlida -és clar que sempre millorable- per a reivindicar el reconeixement d'una identitat, per més que el tema rebi suports i opinions polítiques contradictòries. Si el que vostè reclama són estudis en clau de futur, excepte l'anomenat Informe Roca (estudiat per l'IEP, "Gran Penedès", núm. 68), de la resta no hi ha altres estudis que els que resulten de l'anàlisi conjunt de les dades comarcals actuals; i pel que fa al que seran les vegueries i les seves competències, crec que per a la majoria de ciutadans el tema forma part encara de la relació de misteris propers al de Santíssima Trinitat. Els arguments de la proposta de les set vegueries ja els coneixem, al senyor Labandera li preocupa que quedem fora del sistema tarifari integrat de transport, però em fa l'efecte que aquest és un tema que es pot negociar, és evident que la vegueria del Penedès, o vegueria novena, haurà de mantenir relacions molt directes i constants amb la regió metropolitana. Una cosa molt diferent és que -com assegura Labandera amb clarividència de futur- no puguem resistir la pressió urbanística barcelonina. Diu que si som a la metropolitana ens protegiran, però si som fora se'ns menjaran. Vol dir que s'ho pot creure algú això, senyor Labandera? Si una família té una filla de setze anyets acabats de fer on la posarà a treballar, a una empresa de confiança o a casa del primer que li prometi grandeses? Joan Solé i Bordes President de l'Institut d'Estudis Penedesencs